Més conceptes

A continuació seguim estudiant conceptes rellevants relacionats amb la veu i amb el so.

- Extensió vocal o rang tonal: fa referència a la diversitat de tons que pot produir una persona i podem obtindre’l amb la veu parlada o cantada.

- Rang dinàmic: és la diferència entre la màxima i la mínima intensitat emesa en una freqüència determinada.

- Camp vocal: és la superfície continguda entre les corbes d’intensitat màxima i mínima en decibels.

- Impostació vocal: suposa la col·locació de la caixa de ressonància de tal forma que amb el mínim esforç aconseguim la màxima intensitat.

- Veu projectada: suposa un comportament vocal on el subjecte es proposa que la seua veu s’escolte per damunt d’una altre so, per exemple quan algú dona ordres o crida pel carrer.

Abús Vocal VS Mal Ús Vocal

L’abús vocal es defineix com una falta d’higiene vocal, incloent qualsevol hàbit que puga tenir un efecte traumàtic per a les cordes vocals.

Alguns exemples d’abús vocal inclourien:

- Cridar, que implica una vibració violenta de les cordes vocals i que acompanyada d’hiperfunció produiria un elevat grau d’irritació de la laringe.

- Vocalitzacions forçades, que són aquelles que es realitzen mentre fem un esforç físic o quan imitem alguns sons.

- L’atac glòtic dur, que implica ajuntar les cordes vocals abans de l’inici de l’espiració i un so abrupte a l’inici de la producció.

- La parla excessiva, l’excessiu aclariment de la gola, la tos, cantar amb una tècnica vocal inadequada...

D’altra banda el mal ús vocal es defineix com la utilització incorrecta del to o de la intensitat de la veu. Una causa comú del mal ús vocal seria un elevat soroll a l’ambient (que ens fa pujar la intensitat de les nostres emissions).

Per tant la diferencia bàsica és que el mal ús vocal fa referència a un ús inadequat del to/intensitat de la veu, mentre que l’abús vocal inclou tot un acte que resulte traumàtic per a les cordes vocals.

Fonació VS Articulació

La fonació és el fenomen que es dóna quan les cordes vocals vibren, mentre que l’articulació es dóna quan la columna d’aire vibrant és alterada al passar pels òrgans bucals com a conseqüència del moviment/col·locació dels mateixos.

Hem de tenir en compte que quan parlem de la vibració de les cordes o plecs vocals, ens referim en realitat a un moviment de vaivé que és el que produeix la vibració.

Conceptes Importants

Conceptes importants del so

A continuació anem a dedicar dos entrades del Blog a estudiar les característiques del so. En elles anem a explicar tots els conceptes que creguem que és necessari saber per a comprendre el funcionament de la veu com un so més.

“L’ona es desplaça en un eix temporal i esta formada per dues fases, una d’anada i l’altra de tornada”

A partir de aquest concepte podem definir:

- La freqüència com al nombre total de vibracions completes que es donen en un segon y el període com al temps emprat en una vibració completa.

- L’amplitud fa referència a la distància que ha marcat la partícula entre el punt de repòs i el punt mes llunya en el procés d’anada i tornada. L’amplitud es mesura en decibels.

- La intensitat física diem que es correspon a l’energia sonora que pasa en unitat de temps per  1 cm² col·locat perpendicularment al moviment de la vibració pròpia.

- La longitud d’ona està relacionada amb la freqüència; quan més curta és la longitud d’ona major es la freqüència i per tant més agut es el so.

En la imatge següent vegem alguns d'aquests elements representats:

FREQÜÈNCIA + AMPLITUD + PERÍODE + LONGITUD = CARACTERÍSTIQUES MES IMPORTANT DE L’ONA SONORA.

En conclusió, la freqüència és la que determina el to del so, l’amplitud es la responsable de la intensitat i la freqüència junt al període són els que determinen l’altura tonal.

Més conceptes...

- Harmònic o formant: són les ones múltiples d’una determinada freqüència fonamental.

- Filtre: mecanisme que deixa pasar certs harmònics d’un so i absorbirà altres, eliminant aquells que no coincideixen amb la freqüència per a la qual està preparat el filtre.

Tot cos té una freqüència natural de vibració, aquest es posa a vibrar quant arriba al seu abast la vibració d’un altre cos amb el qual coincideix en freqüència. Aquest fenomen és el que coneguem com a “fenomen de ressonància”.

La veu, element fonamental de la parla humana

La veu és la manifestació expressiva de la persona, ja que amb ella cadascun de nosaltres aconsegueix expressar-se i comunicar-se amb els demés. També hem de tenir en compte la importància de la veu com a transmissor dels nostres estats d’ànim i les nostres emocions.

Es tracta per tant, d’un instrument i un suport de la comunicació humana; és el vehicle de les paraules, perquè les paraules estan compostes pels sons que es formen a partir dels moviments de la laringe.

A més d’açò, la veu es pot definir també com el so que es produeix amb la vibració de les cordes vocals mitjançant l’aire que és expulsat pels pulmons i que ix per la laringe. L’aparell fonador del ser humà permet la generació de la veu i està format pels òrgans que utilitzem per a respirar, per a fonar i per a articular.

La veu té les mateixes característiques que el so: to, timbre i volum. El timbre depèn de les característiques de l'aparell fonador, i el volum depèn de la quantitat d’aire que expulsem dels pulmons. El to depèn per una banda de l’anatomia i la morfologia dels òrgans fonadors i de la llegua que parlem (per exemple l’alemany és una llengua més greu que una altra com pot ser l’anglès). 

De totes formes, aquestes característiques del so les analitzarem millor en entrades posteriors.

A la laringe es produeix la vibració origen de la veu, però aquesta uneix la vibració laríngia i la vibració de la resta de la fisiologia fonoarticulatòria.

Dins de la veu humana podem distingir dos tipus de sons bàsics:

- Les vocals son sons compostos periòdics, perquè es repeteixen al llarg del temps.

- Les consonants son sorolls aperiòdics en general, perquè no es repeteixen.

QUÈ ÉS LA DISFONIA?

Del grec DYS, DIFÍCIL + PHONE, VEU

Conceptes de DISFONIA

- “La disfonia és la pèrdua del timbre normal de la veu per trastorn funcional o alteració orgànica de la laringe” (Perelló, 1980).

- “Es tracta del resultat d’una alteració de la massa, l’elasticitat i la tensió dels veritables plecs vocals” (Prater & Swift, 1986).

- “La disfonia és un trastorn momentani o durador de la funció vocal considerat com a tal per la pròpia persona o pel seu entorn” (Le Huche, 1993).

- “Tota aquella pertorbació que afecta les qualitats acústiques de la veu: altura, intensitat i el timbre” (I. Bustos, 2000).

DISFONIA = TRASTORN DE LA VEU

Entenem per trastorn de la veu els canvis que es produeixen en els paràmetres vocals (freqüència, intensitat, duració i timbre), que poden ser relativament transitoris i  amb origen variable(abús vocal, trastorns vocal amb o sense alteracions anatomicomorfològiques d’origen funcional, d’origen víric o bacterià, traumatismes, etc).

Com podem observar hi ha un sèrie de característiques definitòries d’aquest concepte i són:

- Una alteració laríngia

- Canvis dels paràmetres vocals

- Etiologia funcional VS orgànica

- Afectació tant a nivell físic com a nivell comunicatiu.