Del grec DYS, DIFÍCIL + PHONE, VEU
Conceptes de DISFONIA
- “La disfonia és
la pèrdua del timbre normal de la veu per trastorn funcional o alteració orgànica
de la laringe” (Perelló, 1980).
- “Es tracta del
resultat d’una alteració de la massa, l’elasticitat i la tensió dels veritables
plecs vocals” (Prater & Swift, 1986).
- “La disfonia és
un trastorn momentani o durador de la funció vocal considerat com a tal per la pròpia
persona o pel seu entorn” (Le Huche, 1993).
- “Tota aquella
pertorbació que afecta les qualitats acústiques de la veu: altura, intensitat i
el timbre” (I. Bustos, 2000).
DISFONIA = TRASTORN DE LA VEU
Entenem per
trastorn de la veu els canvis que es produeixen en els paràmetres vocals
(freqüència, intensitat, duració i timbre), que poden ser relativament
transitoris i amb origen variable(abús
vocal, trastorns vocal amb o sense alteracions anatomicomorfològiques d’origen
funcional, d’origen víric o bacterià, traumatismes, etc).
Com podem
observar hi ha un sèrie de característiques definitòries d’aquest concepte i
són:
- Una alteració laríngia
- Canvis dels paràmetres vocals
- Etiologia funcional VS orgànica
- Afectació tant a nivell físic com a nivell
comunicatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada