La veu és la manifestació expressiva de la persona, ja que
amb ella cadascun de nosaltres aconsegueix expressar-se i comunicar-se amb els demés. També hem de tenir en compte la importància de la veu com a transmissor
dels nostres estats d’ànim i les nostres emocions.
Es tracta per tant, d’un instrument i un suport de la
comunicació humana; és el vehicle de les paraules, perquè les paraules estan
compostes pels sons que es formen a partir dels moviments de la laringe.
A més d’açò, la veu es pot definir també com el so que es
produeix amb la vibració de les cordes vocals mitjançant l’aire que és expulsat
pels pulmons i que ix per la laringe. L’aparell fonador del ser humà permet la
generació de la veu i està format pels òrgans que utilitzem per a respirar, per
a fonar i per a articular.
La veu té les mateixes característiques que el so: to,
timbre i volum. El timbre depèn de les característiques de l'aparell fonador,
i el volum depèn de la quantitat d’aire que expulsem dels pulmons. El to depèn
per una banda de l’anatomia i la morfologia dels òrgans fonadors i de la llegua
que parlem (per exemple l’alemany és una llengua més greu que una altra com pot
ser l’anglès).
De totes formes, aquestes característiques del so les analitzarem
millor en entrades posteriors.
A la laringe es produeix la vibració origen de la veu, però
aquesta uneix la vibració laríngia i la vibració de la resta de la fisiologia
fonoarticulatòria.
Dins de la veu humana podem distingir dos tipus de sons
bàsics:
- Les vocals son sons compostos periòdics, perquè es
repeteixen al llarg del temps.
- Les consonants son sorolls aperiòdics en general, perquè
no es repeteixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada