Programes d'anàlisi de la VEU

En l’actualitat els recursos tecnològics ens han proporcionat un gran avanç en el món de la intervenció logopèdica. Per al nostre cas, pacients amb disfonia, hem trobat una App que ens ha paregut interessant per a treballar aquest trastorn de la veu.

Voice Analyst és una aplicació que ens permet veure i controlar el to i el volum de la veu. Aquesta App té característiques similars al conegut programa Praat i serveix d’ajuda per a una gran gamma de persones que volen canviar la seu forma de parla. A més a més també es utilitzat per a persones amb trastorns de la veu, com la Disfonia.

És de utilitat per a actors i cantants que treballen amb la veu, o inclús per estudiants de idiomes. En el cas dels professionals del llenguatge podem amb aquesta App analitzar la veu dels nostres pacients, les seus característiques i perfeccionar les qualitats acústiques de la veu.

Podeu entrar al següent enllaç per a saber més sobre aquesta aplicació i descarregar la versió gratuïta: Voice Analyst

DISFONIES PSICOGÈNIQUES

Es tracta d’un tipus de disfonia que consisteix en la pèrdua total o parcial de la capacitat fonatoria degut a factors psicogènics. Es presenta en pacients amb alteracions emocionals de tipus : familiar, laboral, econòmic, afectiu, etc., a nivell laringi.

Podem trobar dins d’aquesta varietat de disfonies, els següents tipus:

- Afonia Histèrica: Falta de producció de veu d’origen psíquic. Els reflexos faringis estan disminuïts.

- Disfonia Obsessiva: Defectes en l’emissió vocal que condueixen a un descens ràpid de la veu amb pèrdua de la mateixa. Exemple: la Fonastènia.

-Trac Vocal: Provocat per la excessiva tendència a parlar o cantar en públic, que impossibilita actuar.

- Fonofòbia: El malalt s’imagina, amb raó o sense, que la seua veu és lletja i desgradable. Té por de parlar fort, articula malament, quasi no se sent el que diu, està ronc i la seu veu és trèmula.

- Disfonia Espàstica: És una disfonia hiperquinètica intermitent d’origen neuròtic que produeix espasmes tant dels músculs laringis i com d’altres implicats en la parla.

- Disfonia Sospirosa: En aquest cas el malalt té una veu d’intensitat baixa amb un timbre sospirós; pareix parlar baix els efectes d’una gran impressió emocional.

En general la disfonia psicògena és d' aparició brusca, més freqüent en dones joves entre 20 y 30 anys. S’associen a un succés de tipus orgànic o bé de tipus emocional.

Els TRAUMATISMES Laringis

Un traumatisme es pot definir com una lesió en els òrgans o en els teixits que es produeix com a conseqüència d’una acció mecànica externa. En aquest cas parlarem de traumatismes a la zona de la laringe, que poden afectar a la veu i ser causa d’una disfonia.

Els traumatismes poden ser classificats en 4 tipus generals:

- Traumatismes tancats o externs. Per exemple, contusions, estrangulacions, fractures de cartílags, luxacions, cremades...

- Traumatismes oberts. Per exemple una lesió per arma blanca.

- Per aspiració, que implica la ingestió de cossos estranys.

- Iatrogènics, causats per procediments mèdics.

A continuació anem a veure 3 traumatismes iatrogènics comuns que poden ser causa d’una disfonia per traumatisme.

Els traumatismes endolaringis són traumatismes ocasionats per maniobres quirúrgiques poc hàbils o per una intubació deficient o massa llarga. El granuloma postintubació és una lesió d'aspecte polipodial, llisa i de color roig que s'instal·la unilateralment o bilateralment en l'apòfisi de l'aritenoide, després d'una intubació anestèsica. A la dreta podem veure un exemple d'aquesta patologia.

També trobem l’estrumectomia, que és l’extirpació d’una glàndula o d’un tumor. Aquest procés quirúrgic pot provocar disfonies a causa del seccionament quirúrgic dels músculs laringis externs.

Per últim la traqueotomia és un procediment quirúrgic a través del qual es crea una obertura al coll per a arribar a la tràquea, com podem veure a la imatge de l'esquerra. En aquest procediment poden veure’s alterats els nervis laringis, produint així una disfonia hipoquinètica per paràlisis de les cordes vocals. La paràlisi laríngia pot ser produïda per una lesió del nervi recurrent o del nervi laringi superior.

Les INFLAMACIONS Laríngies

Les inflamacions laríngies, també anomenades Laringitis, fan referència a la inflor i la irritació de la laringe o les zones pròximes a aquesta. Aquesta inflamació normalment està associada a ronquera o diversos graus de disfonia.

Aquesta disfonia es deu a que les cordes vocals inflamades s’inflen, i inclús poden arribar a bloquejar les vies aèries.

Una inflamació laríngia pot estar causada per: un virus (com la grip), una al•lèrgia, una infecció bacteriana, alguns irritants químics, pneumònia, bronquitis, etc.

Els símptomes que podem trobar a causa d’una inflamació laríngia són febre, ronquera, inflamació dels ganglis limfàtics al coll, gola seca i dolorida, dificultats en la deglució, dificultats per a respirar, tos constant o dolor als oïts.

En la imatge de la dreta, podem veure quina seria la diferència entre unes cordes vocals sanes, i unes cordes vocals inflamades.

A continuació anem a estudiar diversos tipus d’inflamacions laríngies:

- Laringitis aguda: és la inflamació de la mucosa laríngia o la inflamació de les cordes vocals.

- Laringitis seca: es caracteritza per l’aparició de costres, més o menys espesses, pegades a la mucosa laríngia.

- Laringitis crònica: es tracta d’una inflamació laríngia que dura més de 8 o 10 setmanes.

- Laringopatia professional: fa referència a una malaltia de la laringe que es contrau com a conseqüència de l’exercici professional, aquesta malaltia pot ser una inflamació laríngia.

- Laringitis infantil: es tracta de la inflamació de la laringe dels infants, i l’etiologia més comú és la inflamació de les cordes vocals i els nòduls vocals.

Les MALFORMACIONS Laríngies

Son alteracions en l’estructura de la laringe degudes a trastorns en el desenvolupament durant el període de gestació, causats per factors genètics o ambientals, provocant a més alteració del funcionament del òrgan afectat.

Aquestes malformacions, donen lloc a símptomes com presentació en diversos graus de soroll laringi, estridor, disfonia, afonia, dificultat respiratòria, ronqueres y trastorns en la deglució.

Podem trobar-nos davant diferents tipus d’anomalies:

- Anomalies per defecte: implica una manca de laringe o cordes vocals.

- Anomalies per soldadura: implica una manca d’unió o superposició entre qualsevol dels diferents cartílags de la laringe.

- Anomalies per excés: com és el cas de la laringomegàlia, que implica una mida molt gran o amb un creixement desmesurat d’alguna de les parts de la laringe.

- Asimetries: en les quals podríem veure que una hemilaringe mes gran que l’altra.

- Laringomalàcia: implica una manca de robustesa de la laringe; els cartílags estan reblanits i hi ha laxitud en les seves articulacions. Normalment apareix en els lactants.

A continuació podeu observar en aquest vídeo, el cas d’un nadó amb laringomalàcia.

Classificació dels trastorns de la veu

A continuació presentem una forma de classificar els trastorns de la veu, depenent de l'etiologia dels mateixos: 

1. Malformacions laríngies

- Definició: Es tracta d’anomalies en la veu que venen donades per alteracions estructurals, congènites o adquirides, de la laringe.

- Símptomes: dificultats respiratòries, ronquera, crit feble o afonia i problemes per a tragar.

2. Inflamacions

- Definició: alteració de la veu a causa d’una inflamació a la laringe o pròxima a la mateixa.

- Alguns tipus: laringitis crònica (quan dura més enllà de 8-10 setmanes), laringopatia professional (conseqüència de l'exercici professional) i laringitis infantil.

3. Traumatismes laringis

- Definició: alteració en la producció de la veu a causa d’un traumatisme intern o extern.

- Alguns tipus: traumatismes endolaringis (per maniobres quirúrgiques poc hàbils), cremades, traumatismes externs.

4. Disfonies funcionals

­- Definició: trastorns de la veu que els mètodes d'investigació clínica no permeten relacionar amb una causa orgànica visible. Poden estar produïdes per una mala funció vocal o poden tenir un origen psicològic.

4.1 Disfonies psicogèniques

- Definició: falta de producció de veu d'origen psíquic. També s'anomena afàsia histèrica o afonia psíquica. No es troba cap patologia a partir de la laringoscòpia.

4.2 Disfonies per mala funció vocal

- Definició: falta de producció de la veu causada per una tècnica vocal deficient, per un treball de la laringe excessiu o mal executat.

- Tècniques vocals deficients: massa intensitat de veu, atac vocal massa dur, respiració incorrecta, utilització d'un to de veu fals, mala articulació i/o ressonància.

A) Disfonies hiperquinètiques o per excés: Els pacients presenten tensió muscular, picor a la gola, necessitat de tossir, una veu forta a l’inici del dia que es degenera al final d’aquest. Les ondulacions de les Cordes Vocals estan reduïdes i la seua separació es més xicoteta que quan la veu és normal.

B) Disfonies hipoquinètiques o per defecte: és tracta de debilitat fonatòria sense presència de causa orgànica que ho justifique.

A continuació vegem un esquema que ens resumeix la classificació exposada:

Exploració logopèdica de la veu

Podem realitzar una exploració des d’un punt de vista clínic on tindrem en compte:

- Realitzar la història clínica.

- Conèixer l’estat actual de l’aparell fonoarticulatori.

- Valorar la postura en les diferents tasques de parla i fonació.

- Valorar la tensió-relaxació del coll, la laringe, la musculatura de la clavícula i cervicals.

- Valorar la respiració i els seus tipus.

- Valorar la Veu.

Hem d’aprofundir en la parla i en els seus aspectes (velocitat, intel·ligibilitat, coordinació parla-respiració, vocalització, intensitat, etc.)

També podem realitzar una exploració subjectiva on podem utilitzar material com La escala GRABS o el Voice Handicap Index.

Finalment trobem 3 tipus de Diagnòstic, depenent del professional i el context en que es duga a terme: l’otorrinolaringològic (ORL), el foniàtric i el logopèdic. 

En la graella que es presenta a continuació podem veure les principals diferències entre ells:

	ORL	Foniàtric	Logopèdic
Se centra en	La patologia mèdica	La patologia mèdica + la funció o disfunció	La funció o la disfunció
Exploració	Mèdica ORL	Foniàtrica	Logopèdica
Diagnòstic	Mèdica ORL	Foniàtric	Disfuncional
Intervenció	Medico - quirúrgica	Medico - quirúrgica + funcional	Funcional
Exemple exploració	Exploració nas, boca, laringe, faringe, oïda.	Exploració ORL + Exploració funcional	Exploració Funcional
Exemple intervenció	Medicaments antiinflamatoris (davant d’un cas d’inflamació)	Medicaments antiinflamatoris i/o rehabilitació vocal	Rehabilitació vocal