Classificació dels trastorns de la veu

A continuació presentem una forma de classificar els trastorns de la veu, depenent de l'etiologia dels mateixos: 

1. Malformacions laríngies

- Definició: Es tracta d’anomalies en la veu que venen donades per alteracions estructurals, congènites o adquirides, de la laringe.

- Símptomes: dificultats respiratòries, ronquera, crit feble o afonia i problemes per a tragar.

2. Inflamacions

- Definició: alteració de la veu a causa d’una inflamació a la laringe o pròxima a la mateixa.

- Alguns tipus: laringitis crònica (quan dura més enllà de 8-10 setmanes), laringopatia professional (conseqüència de l'exercici professional) i laringitis infantil.

3. Traumatismes laringis

- Definició: alteració en la producció de la veu a causa d’un traumatisme intern o extern.

- Alguns tipus: traumatismes endolaringis (per maniobres quirúrgiques poc hàbils), cremades, traumatismes externs.

4. Disfonies funcionals

­- Definició: trastorns de la veu que els mètodes d'investigació clínica no permeten relacionar amb una causa orgànica visible. Poden estar produïdes per una mala funció vocal o poden tenir un origen psicològic.

4.1 Disfonies psicogèniques

- Definició: falta de producció de veu d'origen psíquic. També s'anomena afàsia histèrica o afonia psíquica. No es troba cap patologia a partir de la laringoscòpia.

4.2 Disfonies per mala funció vocal

- Definició: falta de producció de la veu causada per una tècnica vocal deficient, per un treball de la laringe excessiu o mal executat.

- Tècniques vocals deficients: massa intensitat de veu, atac vocal massa dur, respiració incorrecta, utilització d'un to de veu fals, mala articulació i/o ressonància.

A) Disfonies hiperquinètiques o per excés: Els pacients presenten tensió muscular, picor a la gola, necessitat de tossir, una veu forta a l’inici del dia que es degenera al final d’aquest. Les ondulacions de les Cordes Vocals estan reduïdes i la seua separació es més xicoteta que quan la veu és normal.

B) Disfonies hipoquinètiques o per defecte: és tracta de debilitat fonatòria sense presència de causa orgànica que ho justifique.

A continuació vegem un esquema que ens resumeix la classificació exposada: