Es tracta d’un tipus de
disfonia que consisteix en la pèrdua total o parcial de la capacitat fonatoria
degut a factors psicogènics. Es presenta en pacients amb alteracions
emocionals de tipus : familiar, laboral, econòmic, afectiu, etc., a nivell
laringi.
Podem trobar dins d’aquesta
varietat de disfonies, els següents tipus:
- Afonia Histèrica: Falta
de producció de veu d’origen psíquic. Els reflexos faringis estan disminuïts.
- Disfonia Obsessiva: Defectes
en l’emissió vocal que condueixen a un descens ràpid de la veu amb pèrdua de la
mateixa. Exemple: la Fonastènia.
-Trac Vocal: Provocat per
la excessiva tendència a parlar o cantar en públic, que impossibilita actuar.
- Fonofòbia: El malalt
s’imagina, amb raó o sense, que la seua veu és lletja i desgradable. Té por de
parlar fort, articula malament, quasi no se sent el que diu, està ronc i la seu
veu és trèmula.
- Disfonia Espàstica: És
una disfonia hiperquinètica intermitent d’origen neuròtic que produeix espasmes
tant dels músculs laringis i com d’altres implicats en la parla.
- Disfonia Sospirosa: En
aquest cas el malalt té una veu d’intensitat baixa amb un timbre sospirós;
pareix parlar baix els efectes d’una gran impressió emocional.
En general la disfonia
psicògena és d' aparició brusca, més freqüent en dones joves entre 20 y 30
anys. S’associen a un succés de tipus orgànic o bé de tipus emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada