DISFONIES HIPOQUINÈTIQUES

Una disfonia hipoquinètica és una debilitat fonatoria que engloba formes d’inhibició o de pertorbació que no són degudes a una causa orgànica. En aquestes disfonies podem trobar hipofunció, hipotonia, hipokinèsia i parèsia.

Els símptomes podem dividir-los en dos tipus:

• Subjectius: tensió al coll, als músculs clavicular i als dorsals del coll, tos en empassar, esforç per a produir la veu i pèrdua d’intensitat de la mateixa.
• Objectius: curvatura, escurçament i flaccidesa d’una o de les dues Cordes Vocals, hiatus de diferents formes, estridor laringi, problemes respiratoris i disfàgia.

L'etiologia és molt variada i inclou trastorns originats per lesions neurològiques, manipulacions quirúrgiques, factors de mal ús vocal i factors desconeguts entre altres.

Una afectació molt representativa de les disfonies hipoquinètiques són les Paràlisis de Cordes Vocals, i per això els anem a explicar més detingudament a continuació.

PARÀLISI DE CV UNILATERAL O BILATERAL

- Classificació

• PARÀLISIS RECURRENCIALS: amb alteració del Nervi Recurrent.
• PARÀLISIS DEL NERVI LARINGI SUPERIOR
• PARÀLISIS COMBINADES: lesió del Nervi Laringi Superior + lesió del Nervi Recurrent.
• PARÀLISIS TRUNCULARS: són aquelles que afecten al tronc del pneumogàstric, i poden ser unilaterals o bilaterals.
• PARÀLISIS ASSOCIADES: Quan, a més a més del parell cranial X, queden afectats algun dels parells IX-XI-XII.

En aquesta imatge podem veure una paràlisis de Corda Vocal unilateral

- Etiologia

• CENTRALS: Lesió en centres subcorticals i bulbars. Solen manifestar-se a través del tremolor i paràlisis glossofaríngies associades.
• PERIFÈRIQUES: són el 90% de les paràlisis de Corda Vocal  i estan causades per una lesió del parell cranial X. Les causes més freqüents d'aquesta lesió són els tumors malignes, els traumatismes, la intubació laríngia i la cirurgia de tiroides.

El 90% de les paràlisis són UNILATERALS i les Cordes Vocals es troben en posició para-mitjana o intermèdia, amb escurçament i cert grau d’incurvació, així com els aritenoides avançat i bolcat cap avant.

Les paràlisis unilaterals comencen amb una gran afonia que després es va atenuant, una veu bitonal amb dificultat en l’emissió de sons aguts, fatiga en parlar per la pèrdua de fluix aeri i disfàgia pel mal tancament glòtic.