Disfonia Infantil

Les característiques de la disfonia infantil tenen a veure amb les disfonies Hiperquinètiques, ja que la majoria tenen un component funcional d’abús i/o mal ús vocal, amb o sense lesió.

Els símptomes observables són: veu d’esforç, tensió al coll, veu amb intensitat alterada, ronquera, veu bufada i pèrdua dels aguts. De vegades se suma la sensació de cos estrany, dolor o dificultats d’empassar.

Les disfonies infantils més freqüents són les disfonies adquirides, funcionals, els nòduls i els edemes. La franja d’edats en què hi ha més consultes és la que va dels 8 als 10 anys.

ELS EDEMES FUSIFORMES

Es tracta de lesions molt freqüents en els xiquets. Tenen forma allargada i una extensió major que la dels nòduls. Solen ser bilaterals i poden arribar a ocupar tota l’extensió de la C.V., com podem veure a la imatge de la dreta.

La veu dels xiquets amb aquesta patologia presenta una disfonia severa. La seua intensitat està elevada en veu conversacional. La freqüència fonamental està agreujada i tenen pèrdua d’aguts. 

La veu és perceptivament ronca, bufada, i amb sensacions d’esforç. Són resistents a la rehabilitació vocal i de vegades està indicada la microcirurgia.

En primer lloc per a la rehabilitació es recomana dur a terme un Programa d'Higiene Vocal adaptat a la disfonia infantil, que inclouria pautes com evitar la presència de fum de tabac, assegurar un alt grau d'hidratació del xiquet, evitar ambients amb molt de soroll i convidar a tots el familiar a controlar la intensitat vocal. 

A continuació es duria a terme un Programa de Modificació de la Conducta Vocal, que consistiria en la modificació dels patrons vocals disfuncionals per altres més adequats. Per tal d’aconseguir aquest canvi és comú planificar i proposar programes de modificació de conducta a casa i a l’escola

• A CASA: els pares han de proporcionar uns hàbits vocals adequats que faciliten l’adquisició d’una bona higiene vocal per part del xiquet. No han de castigar els mals usos vocals del xiquet ni reforçar la disfonia fent-li més cas quan està disfònic. Els pares poden ajudar a aconseguir una millora de la respiració, postural, d’higiene vocal i inclús dels usos de la veu que fa el xiquet a casa.
• A L’ESCOLA: no és la responsable del tractament logopèdic del xiquet disfònic, però el tutor pot ajudar que el xiquet amb disfonia evite les situacions en què la veu es pugui danyar i empitjorar.

Els objectius que es treballen en les disfonies infantils són els mateixos que per a les disfonies hiperquinètiques però amb adaptacions pedagògiques.

A continuació adjuntem un vídeo al que podem veure xicotets exercicis que ens servirien per al tractament d'una disfonia infantil.

PUBERFONIES, EL CANVI DE VEU

Es tracta de la incapacitat d’eliminar la veu de to agut de la pubertat i substituir-la per la de to més greu de l’edat adulta, en presència d’una laringe estructuralment normal. Aquest problema s’observa quasi exclusivament en adolescents i adults masculins. Les conseqüències per a un adult que mostra la veu de falset són nombroses: de vegades es creu que són efeminats, passius i immadurs.

La veu de falset o de la muda és de to agut i de veu ronca. Aquests pacients refereixen que hi ha ocasions en què el nivell de to vocal descendeix, especialment quan criden o intenten alçar grans pesos.