Disòdies i veu cantada

La veu cantada existeix espontàniament, però l’absència de preparació tècnica pot portar diferents problemes futurs. Molts cantants actualment utilitzen micròfon i solen tenir problemes per projectar les seues veus.

En la formació pel cant es poden aplicar algunes regles generals:

• El cant s’ha de percebre per l'audiència com una activitat lliure i natural.
• En cap moment els cantants han de mostrar signes d’esforç en la producció i el manteniment del to vocal.
• Les habilitats per a cantar necessiten temps de pràctica i perseverança per desenrotllar-les plenament.
• La tècnica vocal no ha de ser un fi en si mateixa.

L’extensió tonal en veu parlada està al voltant de 1 octava i la veu cantada en 2 octaves.

Els procediments que s’han descrit per a classificar la veu dels cantants són molt variats i es basen en diferents aspectes: l’extensió tonal, el timbre, la intensitat, el color, el volum, tipus morfològic, la longitud i mida de les Cordes Vocals i altres elements ressonadors.Tanmateix, la veu d’un cantant pot evolucionar conforme va millorant la seua tècnica vocal, per això pot ser precipitat fer-ne una valoració inicial.

Les veus es classifiquen en: soprano, contralt, tenor i baix. La veu de soprano es classifica en soprano i mezzosoprano i la de baix en baix profund i baríton. Les veus d’altura tonal mitjana són les més comunes en un i altre sexe.

A continuació anem a veure un vídeo il·lustratiu de cada tipus de veu:

VEU DE SOPRANO:

VEU DE CONTRALT:

VEU DE TENOR:

VEU DE BAIX: 

LA DISÒDIA

La Disòdia és el terme utilitzat per a definir qualsevol dificultat o alteració en la veu cantada. Les principals disòdies observades en la pràctica del cant són:

• Trencadures de passatge, la fatiga vocal en l’emissió d’aguts o greus.
• Presència de ronquera específica a la regió d’aguts o greus.
• Presència permanent de la ronquera després de l'ús de la veu cantada.
• Dificultats en l'emissió de notes en legato o staccato.
• Dificultats en el manteniment dels canvis en la veu en diversos programes musicals.
• Pèrdua de l’extensió vocal, especialment en el més agut de la tessitura per a cada registre.

FACTORS DE RISC DE DISÒDIA: el reflux gastroesofàgic, infeccions dels òrgans supralaringis, utilització de la veu cantada durant el període menstrual

QUAN S’HA DE BUSCAR L’AJUDA D'UN ESPECIALISTA? 

Hem de buscar l'ajuda d'un especialits quan hi ha presència i permanència de la ronquera després de vint minuts de la utilització de la veu cantada, tant en els assajos com en presentacions; quan tenim sensació de tensió interna excessiva i dolor localitzat en la laringe, sensació de picor, cremor o sequedat, moc i necessitat d’aclarir la gola. També si descobrim trencadures dels passatges, pèrdua de rang vocal, buf en la veu i dificultats en les notes sostingudes en legatto en la nostra veu. Per últim tambñe serà necessari buscar ajuda quan experimentem alteracions de l'articulació temporomandibular, dolor unilateral en la cara i incomoditat en empassar, especialment després de la veu cantada. 

En aquesta pàgina web podem sentir una veu cantada amb lleugera ronquera i molt d'escap d'aire: Defecte al cantar la nota Sol