Rehabilitació de la veu en disfonies congènites i traumatismes

Les anomalies congènites de la laringe es manifesten principalment en lesions de grandària i massa o anomalies estructurals. Estan caracteritzades per tres símptomes:

- Dificultats respiratòries, causades per l'obstrucció de la via aèria

- Ronquera, estridor o crit feble o afònic.

- Disfàgia.

A continuació es mostrem una graella resum amb alguns  tipus de trastorn congènits més comuns i traumatismes, a més del tipus de rehabilitació que es duria a terme, seguint una teràpia vocal.

TRASTORN	TERÀPIA VOCAL
Hemangiomes subglòtics congènits En general són subglòtics i per això el plor del nen no sol estar afectat. Hi pot haver ronquera, i fins i tot ronquera persistent després de l’extirpació del tumor.	En aquest cas estaran indicats exercicis de respiració, control del buf, control i reducció de l'atac vocal, exercicis de plasticitat laríngia i d'impostació vocal.
Papil·loma laringi congènit (papil·lomatosi) La forma juvenil del papil·loma laringi generalment comença com un tumor epitelial benigne que apareix en la porció anterior dels plecs vocals i s'estén després a la resta de l'epiteli laringi.	Està indicada si la ronquera persisteix després de la cirurgia. Estaran indicats exercicis de respiració, control del buf, potenciació i millora del tancament glòtic, exercicis de plasticitat laríngia i d'impostació vocal.
Diafragmes laringis congènits i atrèsia laríngia Representen graus d'oclusió laríngia, causada per diafragmes de teixit connectiu a les regions subglòtiques, glòtiques i supraglòtica.	No en necessita llevat que la cirurgia hagi deixat el pacient amb una vora lliure irregular dels plecs vocals, i aleshores s'haurà de realitzar la teràpia de la veu per eliminar qualsevol buf i ronquera postoperatoris.
Quists laringis congènits Són petits sacs plens de líquid que es troben a la laringe, principalment en el ventricle.	Es requereix per eliminar la ronquera residual .Estaran indicats exercicis de respiració, control del buf, control i reducció de l'atac glòtic, exercicis de plasticitat laríngia i d'impostació vocal.
Fissura laríngia Obertura entre la laringe i l'esòfag.	La importància de la teràpia de la veu depèn de l'adequació estructural del mecanisme laringi per a la fonació, després de la cirurgia.
Fractures dels cartílags laringis Possibles fractures de la laringe i de l'os hioide, però la incidència és relativament baixa. Pot presentar una paràlisi unilateral o bilateral del plec vocal.	La teràpia de veu que es realitza en les paràlisis de corda vocal pot ser beneficiosa, però la veu generalment romandrà amb buf i ronca per sempre, a causa de les alteracions permanents de la laringe.
Cremades químiques de la laringe Ocorren generalment en nens i es produeixen per la ingestió de corrosius químics.	La teràpia vocal dirigida a millorar el tancament glòtic pot ser beneficiosa i un treball específic sobre la plasticitat laríngia, però les cicatrius i l’estenosi cicatricials impedeixen una gran millora de la veu.