La ressonància és un fenòmen acústic que fa que una
estructura vibratòria en emetre un so excite l'aire d'una càmera, plena també
d'aire, i al mateix temps fa que les parets d'aquesta càmera també vibren. La
ressonància es pot produir de dues formes, o bé per l'excitació de l'aire situat
als voltants, o com a contrapartida per contacte directe de la font sonora amb
les parets de la càmera.
Quan el mecanisme velofaringi funciona de forma inapropiada
es produeixen trastorns com la hipernasalitat, la hiponasalitat o la nasalitat
assimilativa.
La diferencia principal que hi ha entre la hipernasalitat,
la hiponasalitat i la nasalitat assimilativa es que durant la hipernasalitat el
vel del paladar es troba inapropiadament baixat quan es produeixen vocals i
consonants no nasals, mentre que, durant la hiponasalitat, el vel es troba
inapropiadament elevat quan es produeixen consonants nasals. Durant la
nasalitat assimilativa el vel funciona massa lentament quan es parla.
1) HIPERNASALITAT:
Es defineix com una ressonància excessiva durant la producció
tant de les vocals com de les consonants. La hipernasalitat pot ser tant
funcional com orgànica (causada per defectes estructurals o neurològics).
Quan no hi ha defectes estructurals o neurològics que puguen afectar al
tancament velofaringi, parlem d’hipernasalitat funcional.
Els principals errors que podem trobar son:
- Errors d'articulació sobretot en aquelles consonants que requereixen d'una major pressió d'aire per a la seua emissió, com per exemple les fricatives, seguides de les africades i a continuació de les oclusives.
- Emissió nasal, es poden donar també rebufs a nivell nasal produïts per un petit corrent d'aire nasal sobretot en oclusives i en fricatives.
- Anomalies laríngies relacionades amb un mal ús vocal, sobretot amb un augment de la intensitat vocal.
2) HIPONASALITAT
La hiponasalitat es refereix a produccions de veu que tenen
molt poca o cap ressonància nasal. La hiponasalitat va normalment associada a
trastorns de tipus orgànic que impliquen alguna obstrucció en la part posterior
de les vies nasals o en la regió nasofaríngia.
El tractament medico-quirúrgic d'aquest trastorn implica la
identificació i l'extirpació de l'obstrucció responsable de la hiponasalitat . El
tractament vocal d'aquests pacients consisteix en la recuperació de la
ressonància nasal mitjançant diferents activitats.
3) NASSALITAT ASSIMILATIVA
Es caracteritza per una ressonància nasal excessiva d'una
vocal quan aquesta es produeix en el context fonètic d'una consonant nasal. Té
un origen normalment funcional i dóna com a resultat una incapacitat per a
obrir i tancar el vel amb la suficient rapidesa com per a mantenir la
ressonància d'una consonant nasal per afectar a una vocal adjacent.
El tractament medico-quirúrgic està contraindicat quan la
nasalitat assimilativa és funcional. Quan és neurogènica ens trobem que encara no existeixen
tècniques per a intervenir en aquest nivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada